Muriel Villanueva guanya el Premi Just Manuel Casero amb ‘La gatera’

Guillem Terribas i la guanyadora del Casero 2011, Muriel Villanueva. 

FOTO: Bernat Casero

L’escriptora valenciana Muriel Villanueva ha guanyat la XXXI edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb l’obra ‘La gatera’. Nascuda el 1976, Villanueva no és nova en l’ofici d’escriure. Té tres novel·les publicades, entre les quals destaca 'Jo toco i tu balles', premi Editorial Montflorit de Novel·la Curta 2009, i un recull de poesia, 'Poemes sense punts de goma' que enguany ha rebut el Premi de poesia Les Talúries. A 'La gatera' Villanueva narra la història d'una noia que hereta dos pisos en un immoble ben situat en una gran ciutat. Els dos pisos estan units per una gatera, aquella porteta que serveix perquè els gats puguin passar d'un costat a l'atre'. Villanueva va explicar que la novel·la tracta de portes que uneixen parts diferents d'una unitat. Mestra d'educació musical en excedència, des de 2006 és professora de narrativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

El premi té una dotació de 2.200 euros, la publicació de l'obra en el segell Amsterdam Llibres i des de l'any passat una escultura que enguany ha estat obra de Quim Corominas. En aquesta edició ha resultat finalista la manresana Alba Sabaté, amb 'El somni de les balenes'. La finalista té una dotació de 600 euros. Sabaté va destacar la vinculació sentimental que la uneix a Girona on va passar una bona part de la seva infància i joventut. En el seu parlament Guillem Terribas, de la Llibreria 22 i impulsor del guardó va reclamar a l'editorial la publicació de l'obra finalista. També ho fa ver Mita Casacuberta, que va parlar en nom del jurat i que va explicar que enguany hi ha hagut 40 originals, 'tots ells de molta qualitat', va dir. Terribas també va destacar que en aquesta XXXI edició tant guanyadora com finalista siguin dones i va explicar que en el club de lectura de la Biblioteca Just M. Casero, celebrat la setmana passada i que és el primer acte de tots els que acompanyen la celebració del premi, les lectores de 'Novotsky' li van fer notar el fet que hi hagi poques dones entre els guanyadors d'aquest guardó.

El lliurament del premi es va fer aquest diumenge al migdia en un acte a la sala la Planeta de Girona que estava plena de gom a gom. En el decurs de l'acte hi va haver un recital poètic de Mercè Sampietro amb acompanyament musical d'Eduard Iniesta. 'La gatera' sortirà publicada el gener de 2012.

Muriel Villanueva i Alba Sabaté

FOTO: Bernat Casero

Guillem Terribas mostrant l'escultura de Quim Corominas

FOTO: Bernat Casero

Helder Farrés parla de 'Novotsky' a Girona

Helder Farrés, autor de Novotsky, la novel·la guanyadora de la darrera edició del premi Just M. Casero de novel·la curta va ser aquest dilluns al vespre a la biblioteca Just Casero de Girona per participar a la tertúlia del club de lectura d'aquest equipament. Amb aquesta trobada comencen els actes de la convocatòria d'enguany del tradicional premi que des de fa més de 30 anys convoca la Llibreria 22. A la tertúlia hi havia també Guillem Terribas, impulsor d'aquest certamen literari, que va explicar que enguany s'hi han presentat 40 originals. Davant d'una vintena de lectors, Farrés va parlar del procés creatiu i va confessar que va escriure la novel·la fins a quatre vegades abans no la va donar per acabada. L'autor de Novotsky va explicar que el seu personatge està basat en els 'hikikomoris', els adolescents japonesos que s'aillen del món i es tanquen a les seves habitacions, però també en la generació ni-ni, joves apàtics que no tenen il·lusió per res ni massa perspectives de futur. Amb tot va assegurar que la síndrome de Novotsky és una malaltia inventada. "Fer un Novotsky és fer tot allò que ens fa possible defugir la realitat", va recordar-nos l'autor. Segons Farrés, per a ell és afalagador que els lectors li diguin que la seva obra és de lectura fàcil tot i que va destacar que no sempre es correspon la facilitat de lectura amb la facilitat d'escriptura i que a vegades per escriure tres línies li calen tres dies.

L'acte de lliurament de la XXXI edició del premi Casero es farà diumenge dia 30 d'octubre a dos quarts d'una del migdia. En el decurs de l'esdeveniment hi haurà un espectacle poètic a càrrec de Mercè Sampietro i Eduard Iniesta. L'endemà es farà un homenatge a Miquel Pairolí, recentenment desaparegut, en un acte a les vuit del vespre en què hi intervindran Raimon, Enric Soria, Xavier Pla, Lluís Muntada i Carles Puigdemont. Els actes de la convocatòria del Casero d'enguany es completen amb 'Sagarra sensual' a càrrec del Grup Proscènium, el 27 d'octubre a les vuit del vespre, un recital de poemes de Maria Cabrera a càrrec de la mateixa autora, el dia de sant Narcís a les sis de la tarda, lectura poètica de Nadir de Quim Espanyol amb Marta Angelat i Lisa Bause el dia 1 de novembre a les sis de la tarda i un recital de poemes de Manuel Forcano a càrrec del mateix autor el dia 5 de novembre a les sis de la tarda. Tots els actes es fan a la sala la Planeta.

Guillem Terribas, Helder Farrés i Carles Cassú en un moment de la tertúlia.
FOTO: Carme Callejon

Moisès Broggi a Girona

Aquest dissabte a la tarda vaig assistir a la llibreria Empúries de Girona a la presentació que va fer el doctor Moisès Broggi del seu darrer llibre 'Reflexions d'un vell centenari'. Acompanyat per l'escultor Domènec Fita i l'escriptor David Pagès, els quals van fer una elogi merescut de la tasca de Broggi i de qui van ressaltar-ne les qualitats més humanes, el reconegut humanista i metge va reunir un centenar de persones a la prestigiosa llibreria gironina. 'És un humanista de la talla de Trueta o Casals', va dir Pagès. La figura de Broggi va brillar encara més quan en el seu, breu però intens, parlament va dir que Catalunya té un lloc en el mosaic d'estats d'Europa 'sempre que trobi un camí pacífic' per ser-hi. Broggi va captivar l'auditori amb les seves paraules mesurades però plenes de determinació. 'Catalunya i Espanya és un dels problemes que li queda per resoldre a Europa', va dir. Per la seva banda David Pagès va indicar, referint-se a Fita i Broggi, 'estem davant de dos homenots de Pla'. Subscric el que va ressaltar Pagès quan va dir que té el bon costum de subratllar amb llapis els paràgrafs que li mereixen una atenció especial i que en el cas de les reflexions de Broggi va haver-hi de renunciar perquè hagués subratllat tot el llibre.

Broggi afirma que 'la categoria d'un poble no depèn del seu exèrcit ni dels seus comandaments militars, sinó de les seves entitats culturals i docents'. 'Sense cultura no hi pot haver democràcia', continua i acaba ressaltant una frase escrita a l'entrada de la biblioteca de Boston: 'En el nostre món, l'ordre i la llibertat només poden coexistir en presència de la cultura. 'El jove viu angoixat per les inseguretats de demà, i el vell, en canvi, en saber que no té futur, reconeix que el seu món és el de la memòria i que al final no és res més ni menys que tot el que ha pensat, estimat i realitzat en el curs de la vida. Ets tot el que recordes', diu Broggi en la primera pàgina. Un bon preludi del que ens reserva el llibre.

Agraeixo a la M. Carme Ferrer, de la llibreria Empúries, que em va fer arribar la invitació. A l'Enric, per ser-hi sempre, i en Jordi i la Mireia amb qui vàrem passar una vetllada molt agradable.

Domènec Fita, Moisès Broggi i David Pagès. FOTO: Enric Llauger

Jaume Cabré ens parla de la seva novel·la 'Jo confesso'

Des del taller de David Bagué, uns dels millors lutiers d'Europa, Jaume Cabré parla de la seva última novel·la, "Jo confesso", el fenomen de la temporada. L'emplaçament no és casual, ja que el violí Storioni té molt de pes en la història. El procés creatiu, així com la importància dels personatges secundaris (el xèrif Carson i l'Àguila Negra) també es desgranen al reportatge. (Via llibre, TV3)

Primera trobada del Club de lectura

El passat dijous 6 d'octubre al vespre vàrem fer la primera trobada del Club de lectura. Va ser molt satisfactori veure que comencem un itinerari que ens pot portar moltes coses bones, sensacions, nous coneixements i noves maneres d'interpretar un text a partir de la posada en comú d'allò que el text ens suggereix a cadascú de nosaltres. La idea de crear aquest club de lectura va sorgir ja fa un temps després de reiterades converses respecte la conveniència de muntar un grup a Sant Gregori. La intenció més bàsica és crear un punt de trobada i de debat i alhora establir un fòrum prou interessant per a què escriptors, editors i experts en literatura valorin la possibilitat d'acompanyar-nos en les nostres tertúlies. Aquest és l'esquelet: un grup de gent, uns llibres per llegir i un lloc per trobar-nos i debatre sobre les nostres lectures.


Llegir és un 'plaer acumulatiu' diu la professora de literatura de la UB Laura Borràs a 'Perquè llegir els clàssics avui'. Quan més llegeixes, més vols llegir i més gaudeixes perquè 'una lectura et porta a una altra, i aquesta a una tercera...' i així vas ampliant els teus horitzons literaris i de coneixement i les teves expectatives. Alhora però quan més gran és la llista de lectures més evident és la manca de temps que tenim per llegir-les totes. Henry David Thoreau ens recomana que 'és millor llegir primer els bons llibres atès que el més segur és que no puguem llegir-los tots'. Per això hem de fer una tria acurada. La tria de lectures per aquesta primera edició del Club de Lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena, és la meva selecció. I amb això vull dir que tot i que he intentat seguir un criteri 'objectiu', a l'hora de valorar la qualitat de les obres incloses, la meva subjectivitat hi és present. Es tracta doncs d'una (s)elecció totalment personal. Modificable, per tant, o ampliable, segons la voracitat lectora de cadascú.


Ahir van dedicar la primera sessió del Club a presentar el propi club. A valorar les qüestions més tècniques com horaris, dia de trobada, organització de la tertúlia i altres consideracions alienes al contingut pròpiament literari però no per això menys importants ja que es tracta de l'embolcall que farà que el Club passi de ser interessant a molt interessant. 


Segons Borràs la literatura neix, en certa manera, de la passió. 'Una passió viatjera i explotadora que està directament relacionada amb la necessitat de comprendre, d'entendre, d'explicar-nos el món'. I afegeix que 'té el poder màgic de commoure, de fascinar, d'encantar i d'instruir' i 'permet entretenir, fugir, consolar, reflectir estats d'ànim, viure vides en préstec...' La literatura és tot això i més encara. Per això ens fascina. Perquè ens permet viure altres vides tal i com nosaltres les imaginem a partir del que llegim i en el nostre cas a partir del que compartim. Els motius que ens porten a llegir són diversos i variats. Alguns lectors ho fan per adquirir nous coneixements, altres per divertiment, altres per evadir-se en móns desconeguts, altres per pur plaer... Com diu Michel Houllebecq, '`viure sense llegir és perillós perquè ens obliga a conformar-nos amb la vida'. 


En fi tot el que us he exposat fins aquí és el marc teòric, però ni aquest club ni cap altre seria res sense l'entusiasme dels lectors. Per acabar dir-vos que la idea de posar-lo en marxa ha estat meva però l'èxit serà de tots.

Una ressenya imprescindible d'Anna Villalonga: 'La nevada del cucut' de Blanca Busquets'

La professora de literatura i crítica literària Anna M. Villalonga ha publicat en el seu bloc El fil d'Ariadna una ressenya de 'La nevada del cucut'. Imprescindible per a una millor comprensió de la novel·la de la Blanca Busquets. No us la perdeu.